il regno delle piante - Scuola Ladina di Fassa

L REAM DE LA PIANTES
INTRODUZION
La piantes pel vegnir spartides aldò de chest schem:
Ream: PIANTES
Phylum:
Piantes a vàjoi condutores
Clas : Fèlejes
Angiospermes
Piantes zenza vàjoi condutores
Gimnospermes
Alghes
Muschies
.
LA PIANTES ZENZA VÀJOI CONDUTORES
L’é chela piantes che no à n sistem de vàjoi condutores daìte che porte entorn èga e nutriment tel
corp.
La alghes
L grop più cognosciù de piantes de chesta sort l’é chel de la alghes: no les à reijes e nience stonfie o
foes. Les vif te l’èga e da chiò l nutriment l passa diretamenter te sia zelules. L’é alghes morones,
verdes e rosses, ma dutes les à la clorofila, na sostanza verda che met a jir, descheche vedaron più
inant, la fotosinteji clorofilièna.
La alghes pel esser n muie picoles (alghes a una zélula) o n muie granes (les vegn granes ence de 60
metres).
I muschies
L’é piantes che vif su la tera tel tumech. Desche la alghes, no i à i vàjoi daìte che porta èga e
nutriment, che enveze l passa te sie corp de grazia a n prozess de osmoji, che vel dir travers la
membranes de la zélules.
L muschie bianch (bèrba de pec), che ge somea al muschie, l’é l’éjit de na simbioji (sociazion de
formes de vita che ge permet a ogneuna de poder viver) anter n’alga e n fonch. Desche l muschie,
ence l muschie bianch l vif tacà te la tera (o tel crep).
LA PIANTES A VÀJOI CONDUTORES
L’é piantes che à svilupà n sistem de vàjoi condutores olache cor la “linfes” (èga, nutriment, sèi, e
c.i.).
I fèlejes
L’é stat la pruma piantes a vegnir su la tera. Desche l muschie e l muschie bianch, i à besegn de n
muie de èga per viver e fèr vegnir autra piantes. I fèlejes produsc de picola zélules reprodutives (la
spores), fates ite te particolèra strutures (sori) sconetes dò la foes.
1
La gimnospermes
L’é piantes a vàjoi condutores de la clas de piantes maores, cheles che no à debesegn de n muie de
èga per viver, e che pel fèr semenza. La semenza l’é na “invenzion” de gran emportanza te la istoria
de la vita sun nosc pianet: defat la semenza auter no l’é che na pìcola pianta, fata ite tel nutriment;
la pel vegnir portèda sorì dal vent o da etres mesi de trasport (èga, besties) per bogn toc de strèda.
La gimnospermes l’é piantes a vàjoi condutores che fèsc semenza “nuda”, zenza crosa de nesciuna
sort. Na bona pèrt de la gimnospermes fèsc semenza ite te na strutura a foja de cono: da chiò vegn
l’inom talian de “conifere”. Chisc èlbres da dascia i é per solit semperverc, con foes longes e sotiles
desche voies.
Fèsc pèrt di èlbres da dascia o coniferes, per ejempie, l pec e la sequoia; chest’ultima pel ruèr ence a
100 metres.
Foes
de
zirm
(térmen
scientifich: Pinus Cembra), n
èlber da dascia che pel viver
ence fin de 500 egn e crescer
fin a 20 metres. L vif anter i
1.200 e i 2.600 metres sul livel
del mèr. So legn tender l vegn
tras durà per zipièr e fèr
mobilia.
La angiospermes
L’é piantes a vàjoi condutores che fèsc semenza te strutures particolères: i fiores. Fèsc pèrt de la
gimnospermes la bièves (per ejempie: turcheis, òrc, gran) de gran emportanza per l’om ajache l les
doura per magnèr. La angiospermes pel aer foja de èlber, de ciuscon e de erbes: se trata de la maor
pèrt de la piantes che l’é su la tera. Les é de n muie ajache les à n sistem de riproduzion percacent
che passa per trei moments: fior - frut – semenza.
Clematis Ville de Lyone.
L’é na pianta da ornament
che cresc te vidor, la vegn
ence te nesc paìjes n muie
auc e no la padesc l freit
de l’invern.
2
I ÒRGHEGN DE LA PIANTES A VAJOI CONDUTORES
Reijes
La reijes à doi funzions: les tegn la pianta tachèda tel teren o tel crep e les tira ite èga e sèi minerèi
che la pianta à debesegn per viver.
Soravìa na reisc l’é per sòlit i pei radicai che deida ence chi a tirèr ite èga. Al toch junfon de la reisc
se ge disc apice. L’èga e i sèi minerèi i passa per la reisc e tres de pìcola canetes (che ensema les
fèsc na strutura dita xilema) i arjonc l stonfie e la foes. A la sostanza lujia che passa su per la reijes
e la rua enscin te la foes se ge disc linfa grobia o “linfa ascendente”.
N auter sistem de vàjoi condutores te la rejes l’é l floema, olache cor la “linfa discendente”, dita
ence linfa lurèda, che l’é èga e sostanzes che vegn da la foes: la linfa lurèda la serf per fèr crescer la
pianta.
Chest ref no l’é auter che la reisc (a fiton: te mez la resc é più grossa) de la pianta del
ref. Se pel veder desvalives pei radicai. Te chest cajo la reisc la fèsc ence da
resservar de sostanzes nutritives.
L stonfie
L stonfie à funzion de sostegn de chi toc de la pianta che serf per produjer l nutriment e per la
reproduzion (foes e fiores). L stonfie pel esser de legn o de erba. L’é ence stonfies sot tera (ti
félejes) e stonfies con n muie de clorofila (ti cactus). Ti stonfies passa la pìcola canetes che mena la
linfa grobia (tel xilema les lo mena tel cher de la pianta) e la linfa lurèda (tel floema les lo mena più
en fora). L stonfie no lascia mai de crescer per duta la vita de la pianta.
Cactus
L’é da abadèr coche l
stonfie
l’é
rich
de
clorofila, che la é bona de
produjer l nutriment de
grazia a la fotosinteji.
3
Foes
La foes, che vif per sòlit demò da aisciuda fin d’uton, les é fates da la piata (pèrt lèria e sotila, sche
semper de color vert) e dal mènech, che taca la foa tel ram. Xilema e floema i é ence te la foes.
La foes les barata anidride carbonica, ossigen e tonf co l’ambient travers de picoi bujes che i é
soraldut te la pèrt dessot e che i à inom stomes. Ogne stom l’é encercià da “zelules de soravèrdia”
che les lo averc o lo sera aldò del besegn.
La foja de la foes pel esser desvaliva: a friza (desche la ponta de na friza), a voia (desche te la
piantes da dascia), e c.i....
LA FOTOSINTEJI CLOROFILIÈNA
La clorofila l’é n pigment vert (cloròs per greco vel dir vert, donca clorofila volessa dir giust: “foa
verda”). Chesta la é bona de se tor l’energìa del soreie e de la mescedèr ti zùcheres con n prozess
che à inom fotosinteji. Se ponta via da sostanzes scempies, desche l’anidride carbonica e l’èga per
fèr zùcheres e produjer ossigen. Na pèrt del zucher fat la vegn metuda via da la pianta sot foja de
zùcher lurà, o per dir miec de amid. L’ossigen fat da la pianta l vegn durà demò per na pèrt da la
pianta enstessa, la maor pèrt enveze la passa fora per la foes e la vegn librèda te l’aria. Chest à
permetù la vita de la besties (e no demò) su la Tera.
L valor de l’èga
La maor pèrt de la reazions naturèles (no metudes a jir da l’om) anter la sostanzes, scempies o
lurèdes che les sie, la doventa se l’é l’èga: chest vèl ence per la piantes e te la piantes. Amò apede
l’èga l’é n meso naturèl de gran emportanza per portèr entorn sostanzes, descheche sozede co la
linfes te na pianta a vàjoi condutores.
L’é desvaliva teorìes che cer de spieghèr coche l’èga posse ruèr fin sunsom na pianta (tel cajo de la
sequoies enscin a 100 metres aut). Segur l’èga va en su ence per la prescion de l’èga enstessa te la
reijes e per l fenoment de la capilarità (l’èga va su per la canetes ajache la se taca su per si parees.
Più sotila l’é la caneta, più l’èga se tira en su per la forza che l’à a se tachèr ai parees), ma l
fenomen maor somea che sie chest: la traspirazion de la foes. L’èga che va fora dai stomes la n tira
sù de autra che ge vegn dò.
4
Dotrei picola piantes de la Val de Fascia
“Àzola”
“Giglio rosso” o
“Giglio di S. Giovanni”
Termen scientifich:
Lilium bulbiferum
L’é n fior rèr, che se
troa sui pèscoi enscin a
sche 2.400 metres e l
fioresc da mé a messèl.
L pel crescer fin a 1
meter aut, l’à 6 petai de
n bel color pomaranc vif.
“Steila da mont”
“Stella alpina” o
“Fior di roccia”
Termen scientifich:
Leontopodium alpinum
L’é n fior che se troa
piutost sorì dai 1.800 ai
2.400 metres e l fioresc
da messèl a setember. L
cresc ti pèscoi, ti pre e
su la crepa.
5
“Ampieria de bosch”
“Fragola di bosco”
Termen scientifich:
Fragaria vesca
L’é na pianta che se veit n
muie tel bosch, la cresc
fin a 25 zm
“Trafoi o clea”
“Trifoglio ladino” o
“Trifoglio bianco”
Termen scientifich:
Trifolium repens
L trafoi o clea l’é n
Trifoglio repens de gran
mesura, l fioresc da oril a
otober e se l veit
bendeché sui pèscoi.
6